Televisió

Som a Moià, un mes de setembre de finals dels anys cinquanta. Fa calor, és diumenge a la tarda. De passeig rutinari, asseguts tota la família als bancs de ferro de l'avinguda de la vila. Cotxes de color negre, la majoria d'abans de la guerra, aparcats a una banda. Coneixia de memòria la marca i model de cada un d'ells. Al Poble Nou, gent a les taules i cadires de color vermell sota els tendals del Bar Martí. Algú llepava un gelat de la marca Frigo. La gent prenia cafè, gasoses i sifons de la fàbrica local de begudes carbòniques Dalmau, xarops de grosella, aigua fresca de Moià dins l'ampolla de tap basculant. Tovallons de paper, Coca-Cola. Motos amb sidecar a la vorera. Pots de llet buits que esperaven ser recollits l'endemà pel camió. Algun cotxe, o moto, que passava de tant en tant per la cruïlla. El sortidor de benzina de la Fonda del Remei a la cantonada. 
Hi havia un motorista foraster omplint de benzina el dipòsit tot parlant amb l'encarregat de la benzinera. M'hi vaig acostar per mirar de prop la seva moto. De la conversa que vaig sentir sense voler, vaig entendre que al poble de Tona, a l'Hostal de les Quatre Carreteres, havien estrenat un aparell de televisió, que era una gran novetat a la comarca i que molta gent hi anava per veure'l!

Corrents vaig anar a explicar-ho als meus pares i al meu germà, van quedar tots molt sorpresos, havíem sentit per la ràdio i per algun diari que això existia però no crèiem que fos possible tenir-la tan a prop. Anant de tornada cap a casa, el meu pare em va dir que si volia, amb la moto, podriem anar a veure-la. Les sortides amb moto les alternàvem amb el meu germà Josep fent una sortida ara un, ara l'altre. Aquest cop em tocava a mi: Amb el casc de suro de color marró al cap, amb pantalons curts i amb la Brío 81, la Montesa verda, agafat a la cintura del meu pare, vam fer els 17 quilòmetres fins a arribar a Tona, a L'hostal 4 carreteres. Amb cautela vam entrar a la sala del bar plena de gom a gom, i vam veure al fons, a sobre un prestatge, a tocar gairebé del sostre, la caixa lluminosa del televisor. Eren les imatges en blanc i negre en moviment de la retransmissió d'un partit de futbol, la locució era com la de la ràdio però el que explicava el locutor s'avenia amb el que es veia a la pantalla, qui ho hauria dit mai!, ni tan sols s'assemblava gens a les pel·lícules de cine que estàvem acostumats a veure. Les imatges eren petites i podíem seguir-les perfectament, no ens ho acabàvem de creure! Ens va agradar molt, en tornar a Moià ho explicàvem amb molt d'entusiasme a tothom. L'endemà vaig explicar-ho al col·legi.

La televisió, aquesta caixa que transmet programes, notícies, competicions esportives, sèries, pel·lícules i de tot. El desenvolupament de la televisió, un fet que va esdevenir alguna cosa més que un simple aparell. Ràpidament es va convertir en l'ànima de qualsevol llar, es podria afirmar fins i tot que ha sigut el substitut de les vetllades vora del foc que existien en moltes cases abans que s'inventés la bombeta. Vora del foc s'explicaven històries i la gent es fixava en les flames per despertar la seva imaginació, com ara ens fixem en els invisibles raigs catòdics de la televisió, a la que ens hem acostumat tots innocentment. 

Va ser el 28 d'octubre de 1956 quan van començar oficialment les emissions regulars a Espanya. Consistien en la retransmissió de la missa, de discursos oficials, d'actuacions d'orquestra i altres. Les emissions es feien des d'un minúscul plató, en un edifici d'uns cent metres quadrats situat al Passeig de l'Havana a Madrid. El febrer de 1959, es va retransmetre un partit de futbol Reial Madrid - F.C. Barcelona. Aquest esdeveniment va ser també difós a Saragossa. Una multitud de ciutadans van comprar televisors. Va ser un èxit sense precedents.

No obstant això, es va trigar anys fins que la majoria dels espanyols hi tinguéssin accés. La televisió va arribar a València el febrer de 1960, a Bilbao el desembre de 1960, a Galícia i Andalusia a l'octubre de 1961 i a Canàries el febrer de 1964. Fins als anys 1960, molts dubtaven que la televisió es consolidés a Espanya. Va ser en aquests anys, que es van instal·lar les primeres televisions a Moià. Les primeres les van vendre els de la ferreteria de Cal Quirze, fruit del conveni de representació que tenien amb la Casa comercial Sintonia de la plaça major de Vic. Es van muntar a algunes cases particulars, però sobretot als Bars, els quals van ser uns veritables pioners del medi comunicatiu. Va representar un esdeveniment social molt important: la gent, al vespre, anaven al bar expressament per veure-la. Tots els locals eren plens a vessar, els dissabtes la gent s'asseia a una taula per veure el programa de la televisió. A l'estiu, al Bar Condal la tenien col·locada a fora, sobre unes caixes de cervesa, a la placeta del Colom hi anava moltíssima gent per veure-la.

La famosa Carta d'ajust que servia de guia per sintonitzar tons, brillantors i el mateix senyal, precedia el començament de cadascuna de les emissions. Amb el pas del temps aquella pantalla es va popularitzar, encara que molt pocs sabien realment la seva utilitat. Normalment, apareixia en cada emissió diària una hora abans de començar les transmissions. Anava acompanyada d'una música, generalment clàssica, amb la qual es podia adequar el volum dels receptors. A final de la dècada, la televisió tenia una gran cobertura a Espanya. Existien 3 milions i mig d'aparells, el que equivalia al 40% de les llars de tot el país. No obstant això, hi havia grans diferències segons les zones. Entre el 70 i el 80% dels televisors es trobaven en territoris urbans com Madrid, Barcelona o el País Basc. Tot just el 25% del territori interior apartat tenien un televisor. Per això, van aparèixer parcs de televisions i teleclubs a les zones rurals. No obstant això, el seu èxit va ser molt limitat i la seva activitat molt irregular.

Jesús Álvarez, Matias Prats i David Cubedo: 3 pioners de la informació a TVE. Els butlletins, sense imatges, eren llegits en directe després de passar la censura del règim. Els seus rostres es van fer molt populars amb el pas dels anys a mesura que anava augmentant el parc de televisors. La històrica presentadora Laura Valenzuela admet que no tenia ni idea del que feia en aquella primera època.  Mariano Medina va ser el primer "home del temps". En aquelles emissions es valia de cartó i punter per explicar les seves prediccions meteorològiques, no sempre encertades. Al principi, ell no apareixia en pantalla i només part del seu braç es va fer popular. Molts anys després, vam descobrir a la persona de Mariano Medina, gairebé de cos sencer. Amb aquella informació, habitualment a l'hora de dinar o sopar, es feia el silenci a les llars. La música i el teatre van ocupar des d'un principi un lloc destacat en la programació de TVE. Per exemple, des del Teatre Apolo de Madrid s'oferien peces del gènere, com "La Gran Via". Per descomptat, aquelles primeres gravacions van ser les pioneres a treure la televisió al carrer. Poc després, els "Estudi 1" es van fer molt populars. La qualitat de les obres representades i el bon fer d'actors, realitzadors i personal tècnic van convertir a aquestes peces en obres mestres de l'art dramàtic. I l'Estudi 1 de Prado del Rei va passar a ser un mite."L'Hora Philips" va ser un dels primers programes musicals d'entreteniment.

Patrocinat per l'empresa holandesa, la idea va tenir continuació, anys després, amb "La gran oportunitat", i també l'espai "Gran Parada" va ser un altre d'aquells famosos espais musicals. La televisió, com a nou sistema de comunicació, anava a la saga de la popularitat que representava la radiofonia, i per aquells començaments el so tenia un protagonisme que a poc a poc ha anat perdent davant el valor de la imatge. Laura Valenzuela i Blanca Álvarez van ser des del primer moment unes versàtils presentadores. En aquells dies, a la televisió predominava el directe perquè no hi havia magnetoscopis amb els quals gravar les emissions. Més tard, com veurem, va començar a utilitzar-se el "videotape" de dues polzades. En una ocasió, l'actor anglès Lawrence Oliver, que va ser entrevistat en directe, va felicitar els treballadors de TVE "perquè estan fent vostès -va dir- una televisió en una caixa de sabates." El febrer de 1959 s'inauguren els estudis de Miramar, a Barcelona. La primera emissió que es va realitzar es va anomenar "Balcó del Mediterrani". Per aquelles instal·lacions van passar figures populars com Mario Cabré, José Luis Barcelona, Mario Beut o Federico Gallo qui després es faria molt popular presentant l'espai "Aquesta és la seva vida". El centre de producció de Miramar es va especialitzar en programes d'entreteniment i concursos. Entre els espais emesos des d'aquests estudis destaquen Balcón del Mediterráneo, Amigos del martes, X-O da dinero, Carrusel, Ayer noticia, Hoy dinero, Panorama, Discorama, o Coses Club Miramar.

Aquells primers aparells de televisió, s'han convertit avui en cotitzats objectes que col·leccionistes, aficionats, amants del món audiovisual i d'altres, els busquen àvidament i els compren moltes vegades a preus alts amb la finalitat de destinar-los a embellir finques, cases pairals, museus, cases particulars o per ambientar determinats llocs.

Joan Carrera i Vilardell.                                                         Moià Juliol 2015.

Bibliografía.

HISTORIA DE LA TELEVISIÓN EN ESPAÑA
http://blogmastervero.blogspot.com.es/2010/01/historia-de-la-television-en-espana.html

TAL DIA COMO HOY
http://madridsingular.blogspot.com.es/2014/10/28-octubre-1956-se-emite-el-primer.html

UNA PEQUEÑA HISTORIA DE LA TELEVISIÓN EN ESPAÑA.
http://www.ojocritico.com/miradas/una-pequena-historia-de-la-television-en-espana/

Wikipedia HISTORIA DE LA TELEVISIÓN.
https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_televisi%C3%B3n

WIKIPEDIA Estudios Miramar.
https://es.wikipedia.org/wiki/Estudios_de_Miramar

Imatges.

Bar Martí. Imatges perdudes. Moianès.net
http://www.moianes.net/galeria/

Benzinera Fonda del Remei. Arxiu Joan Carrera.

Foto 4 carreteras. TODOCOLECCIÓN.
http://www.todocoleccion.net/postales-barcelona-provincia/tona-barcelona-hostal-4-carreteras~x44769742

Carta de ajuste. Pequeña história de la televisión en España.
http://www.ojocritico.com/miradas/una-pequena-historia-de-la-television-en-espana/

Fotos familia. Pequeña história de la televisión en España.
http://www.ojocritico.com/miradas/una-pequena-historia-de-la-television-en-espana/

Testimonis Orals.

Enric Carrera Sanyé natural de Moià.

Dolors Vilardell Matarrodona natural de Moià